
QUADRE I
ACTE I
Escena I
(S’obri el teló i es pot veure un cartró de color blau simulant un estany. Amagada entre l’herba està la Sra. Ànega amb set ous; sis menuts i un gran).
Sra. Ànega: (En veu molt alta). Veniu amigues meues! Els ous estan a punt de descloure’s!
Escena II
(Les amigues de la Sra. Ànega pugen corrent a l’escenari).
Amigues: (A l’uníson) Ah!! Quina emoció! Seran nens, seran nenes…dona igual, seran preciosos (allargant la síl·laba –sio-).
Sra. Ànega: (Enfadada) Tshhh, podeu deixar de cridar?
Amigues: (Posant-se la mà a la boca i dirigint-se al públic) Ups!
(Els ous petits ixen rodant de l’escenari com si estigueren trencant-se (tots excepte un). Els espenta la Sra. Ànega amb el seu bec. Com si els portés a un lloc més segur).
Amiga 1: S’han marxat…
Amiga 2: No tornaran…
Amiga 3: No sigues babaua…
Amiga 4: (Sospira i crida) Calleu-vos.
(Comencen a discutir les tres amigues i no se’ls entén res)
Sra. Ànega: Tshhh, ja venen, ja estan ací… (baixant el to de veu).
Escena III
(Mentre la Sra. Ànega diu aquestes paraules pugen a l’escenari per la part lateral tres ànecs i tres ànegues nounats. Són germans).
Sra. Ànega: (Obri les ales plorant) Crec que sou el ànecs més bonics que he vist mai. (Els ànecs abracen a la seua mare i ella tanca les ales).
Amiga 1: Són preciosos…
Amiga 2: Clar que ho són. Sempre ho són! (amb aires de gelosia)
Amiga 3: No us esteu oblidant d’una cosa?
(Les 4 amigues neguen amb el cap)
Amiga 3: Però mira que sou…Falta un ànec per eixir de l’ou!
Amigues: (Molt preocupades) És cert!
Amiga 4: Jo m’havia donat compte però no volia dir-ho (creuant els braços).
(S’escolta el so d’un rellotge de fons que acaba quan les amigues reprenen la conversa).
Amiga 2: (Amb veu cansada) Portem dues hores esperant però l’ou no s’obri…
(L’ou per fi roda per l’escenari fins desaparèixer d’escena).
Amiga 1: (Saltant d’alegria i aplaudint de l’emoció) Per fi, l’ou que faltava!
(L’Ànega i les amigues ixen corrent d’escena).
ACTE II
Escena I
(Es poden veure al centre de l’escenari l’ànega i les amigues fent el cercle al voltant de l’últim aneguet nascut. La resta són al niu molt juntets, fent com si piularen. Sona una música estrepitosa i s’aparten de l’aneguet sorpreses).
Amiga 3: (Posant-se la mà al cap) Em vaig a desmaiar… (Cau sobre l’amiga 4 que l’agafa entre les seues ales).
Sra. Ànega: (Amb veu de preocupació. Es dirigeix al públic. La resta d’actors queden quiets com si el temps es parés). Mare meua! No puc dir-los que aquest aneguet és el meu fill, oi que no?
(L’escena torna a estar en moviment i ara l’ànega es dirigeix a les seues amigues).
Sra. Ànega: Ei! No us poseu així; aquest no és fill meu.(La Sra. Ànega aparta la resta d’ànecs de l’aneguet lleig)
Amiga 4: (Estranyada) Però…si hem vist que tu estaves covant eixe ou!
Sra. Ànega: (Indignada) No, no. Això no és veritat.
Amiga 1: Però si…
Sra. Ànega: Que no i no.
Amiga 1: (Aixeca les mans fins les seues espatlles) Val, d’acord,…
Aneguet lleig: (Obri molt els ulls i posa cara de tristesa mirant la Sra. Ànega).
Germà ànec 1: No poses eixa cara de llàstima.
Germana ànega 2: No veus que la mare no et vol fer cas.
Germà ànec 3: Sols li agraden els ànecs bonics.
(Tots els germans comencen a riure. En eixe moment, l’Aneguet lleig surt corrent i plorant de l’escenari).
Baixa el teló
QUADRE 2
ACTE 1
Escena 1
(El nou escenari està compost per elements que recorden a les profunditats d’un bosc. Allà hi ha una casa de pedra molt vella.)
Aneguet lleig: (Enfadat) Per què jo? Per què he de ser l’ànec més lleig dels set germans. (Pega un colp en terra amb les potes. Plora).
Escena 2
(Una velleta surt a escena)
Velleta: Oh, què et passa petit aneguet? Estàs famolenc? Et portaré a casa meva, allà soparem… (Mentre diu aquelles paraules el semblant de la seua cara canvia tornant-se sinistre. La velleta s’emporta l’aneguet).
Ja gairebé hem arribat a la meua granja…i quan arribem et menjaré! Ja ja ja Eres un ànec i no entens res del que dic veritat? HE DIT QUE ET MENJARÉ!
Aneguet: (Dirigint-se al públic i parant l’escena). He escoltat bé? (tremolant) Ha dit que em vol menjar?
(L’ànec comença a aletejar i aconsegueix escapar de la velleta).
Això per voler menjar-me i per insinuar que sóc tan ximple com per no entendre’t (satisfet).
(L’Aneguet lleig surt per una banda de l’escenari i la velleta per l’altra com si el busqués).
Baixa el teló
QUADRE 3
ACTE 1
Escena 1
(S’obri el teló i es veu altra vegada l’estany de l’inici de l’obra. Ara està ple de cignes que mouen les seues ales de manera majestuosa. A l’altra banda de l’estany està l’Aneguet lleig. Les seues plomes han canviat de color i es veu gran i imponent).
Aneguet lleig: (S’aixeca) Quina gana tinc…porte sense llar set mesos i només he menjat bestioles. (Mira cap a un costat i assenyala amb l’ala). Però, però, si són cignes! Vaig a preguntar-los si puc banyar-me amb ells.
(S’apropa nerviós) Ho-ho-la, sóc l’Aneguet lleig, però vosaltres podeu anomenar-me Aneguet sense més. Puc banyar-me…
Cigne 1: Wow, wow, wow, wow, para un moment. Com que ànec? Com que lleig?
Cigne femella 2: Si tu ets un cigne preciós (amb veu vergonyosa).
Aneguet lleig: Jo cigne? Ja m’agradaria…
Cigne 1: Es veritat! (Creua els braços)
Aneguet lleig: Jo no sóc un cigne. (Xuta una pedra amb la pota).
Cigne femella 2: Mira’t a l’estany. Ets com nosaltres.
(L’Aneguet, que mai no s’havia mirat a l’estany començà a donar salts d’alegria) Si no ho veig, no ho crec (es tocava la cara amb admiració). Ja no sóc lleig! Ja no sóc lleig!
Cigne 1: Vinga anem! Et va a encantar viure amb nosaltres. De vegades fem concursos d’ales i de becs, per vore qui el té més original.
(Content l’aneguet va darrere d’ells. Els tres cignes surten de l’escenari).
Baixa el teló. L’espectacle ha acabat.
S’obri el teló i els actors saluden el públic.
Rocío Macho-Quevedo. Alumna 6è de primària.